Recentment un alt responsable del
prestigiós Institut Weizmann de Tel Aviv explicava com cada any reben 350M€ per
fer recerca en llibertat, sense objectius pràctics i al marge de les
aplicacions del coneixement científic generat. Aquest investigador defensava
que era la millor manera de no perdre la visió a llarg termini i no estar
condicionat per la indústria. És una afirmació que pot arribar a sobtar en un
moment que es reclama –encertadament- retorn social i econòmic a qualsevol
inversió però que s’entén millor en el context del sistema de recerca israelià.
Cal tenir present que Israel
destina el 4% del seu PIB a l’R+D, en relació al migrat 1,5% català o espanyol.
Amb aquest pressupost hi ha marge per invertir recursos tant a ciència bàsica
com a innovació. Així mateix existeix una visió molt estesa en totes les
institucions d’investigació israelianes de cooperar amb la indústria que els hi
permeten obtenir grans retorns de les llicències de coneixement i patents (el
mateix Institut Weizmann ha generat 30.000M$) i és el país després dels USA on
es generen més start ups que cotitzen
al NASDAQ. Recordo que quan vaig visitar Israel ara fa tres anys els responsables
empresarials amb els que parlava prioritzaven el manteniment de la inversió en
R+D com a primer compromís de qualsevol govern amb la indústria. Empresaris que
et reproduïen a la menor oportunitat alguns dels casos relatats a Start-up nation, que és el títol d’un
llibre de Dan Senor i Paul Singer que és una autèntica eina de màrqueting
de la capacitat innovadora del seu país. Cap model de recerca és extrapolable directament
a un altre lloc, i segur que alguns elements de les polítiques d'innovació d'Israel poden xocar fortament amb
la nostra cultura, com ara la forta presència de la investigació militar, però
això no treu que alguns dels èxits assolits no siguin pautes a seguir en un
país d’una dimensió similar a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada