Benvingut un debat pendent de fa mesos: els rius protagonistes en el ple de Girona del mes de març.

En el ple del mes de març de l’Ajuntament de Girona es va debatre una moció de la CUP i IC-EUiA sobre la dignificació del riu Güell. El nostre grup va votar-hi a favor, però vam afegir dos àmbits de reflexió al que pròpiament era la moció i que resumidament crec que val la pena comentar, el primer  va molestar als grups que havien presentat la moció i el darrer probablement a l’equip de govern. De fet, en l'apartat de precs i preguntes, el grup del PSC ja havíem demanat fa mesos que es realitzés un treball complementari al projecte presentat que tingués en compte els elements econòmics i de gestió de l'aigua per veure com i en què es podria avançar realment a partir de l'estudi Girona, quatre rius i una séquia. Ahir vaig llegir una crònica del portaveu Jordi Navarro que m’ha semblat que pateix dels mateixos tics habituals de la CUP, per una banda la incapacitat  de considerar més punts de vista que els seus propis, el revisionisme ideològic o al seu gust del passat i un to de superioritat moral que sempre els sol acompanyar. Són tres ingredients que al meu entendre lliguen molt poc amb el que implica la gestió municipal, més d’un plenari tan fragmentat i amb un govern en minoria, que hauria de fer-nos prioritzar a tots la cerca d’acords en benefici de la ciutat.

La moció que presenten amb l’objectiu de dignificar el riu Güell té com a primer objectiu fer una mena de revisionisme del passat molt esbiaixat, obviant part dels motius que ens porten on som. Quan es parla del riu, no és raonable que l’únic element de debat que es posi sobre la taula és  la desgracia causada per totes les “terribles” infraestructures  i la canalització d’asfalt que l’encaixona, talment com si tots els governs en els darrers cinquanta anys s’hagin conjurat per aniquilar el riu, i el que al meu entendre és pitjor, dibuixant un fil històric on posen per igual els governs pre-democràtics i els governs de progrés a partir del 79.  En la seva moció fan un llarg llistat d’infraestructures (per entendre’ns: des del’ auditori a  l’escola d’idiomes), com d’un conjunt que al seu entendre ha empobrit el riu i ha perjudicat als veïns. De fet, la primera obra de canalització es remunta als anys 60, amb la redacció  del projecte de desviació del riu Güell, perquè el riu es desbordava massa sovint. L'Ajuntament volia fer aquest desviament perquè si bé el Ter estava sota control pel pantà de Susqueda, tenien problemes amb la resta dels rius.  El Güell es va fer anar directe al Ter per evitar que amb la seva trobada amb l’Onyar es formés un tap, de manera que si aquest anava alt s’evitessin les tan conegudes i històriques inundacions de la ciutat.  És una solució d’una època en la qual malauradament els aspectes de protecció del medi ambient no es tenien en compte, segur que no s’hauria fet així si aquesta obra s’hagués proposat vint anys més tard, però el que no es pot fer és no parlar de les inundacions i només referir-se a la importància de la protecció ambiental quan s’explica la situació del riu Güell. No parlar enlloc de com s’ha arreglat la zona de la Devesa i s’han cosit diversos barris arreglant espais i canalitzacions de la riera que eren sense cap dubte un problema de salut tal i com estaven és el revisionisme interessat amb el que ens té tan acostumats la CUP. Els meus avis van viure molts anys al carrer Illa, al final del qual l’aspecte i les característiques de la riera sincerament eren un problema que calia resoldre. 

De fet en els governs d’esquerres de la ciutat  es van anar fent esforços tant per evitar noves inundacions, amb diverses actuacions en tot el tram del Güell que creua la ciutat, i en especial a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia amb la construcció de ponts, rotondes d’enllaç i la canalització, com per actuacions ambientals. Parlar d’aquestes polítiques liderades per regidors socialistes com en Ponç Feliu amb encert i que han estat sovint un referent en d’altres ciutats (des dels horts urbans a la recuperació de zones com la del Ter) és un tema que genera al·lèrgia entre alguns regidors que pretenen monopolitzar les polítiques medi ambientals. Són actuacions que van permetre en el tram final del riu mantenir vegetació de ribera i una millora a la zona de Bell-lloch,  Can Gibert i Santa Eugènia que han dignificat una part del riu.  Tot és millorable segur, però cal recordar els actius de tots aquests anys. Si tenim en compte el conjunt dels rius podríem parlar de la recuperació d’itineratis com el de l’Onyar amb el programa “Remuntant l’Onyar” i també el de les Ribes del Ter i la zona de la Bassa de la Barca. Sobre rius i zones humides, a part de les Hortes es van crear bases noves (els aiguamolls de les hortes que abans eren un abocador). També podríem parlar de la dignificació del tram baix de l’Onyar per sota del Pont de Pedra, mantenint balques, plantant lliris, etc permetent que torni a haver-hi fauna i flora fluvial. Explico això, perquè si algú es llegís la moció de la CUP sense consciència del passat es podria generar una opinió que no em sembla objectiva en relació als problemes anteriors.  Recomano sincerament la lectura d’algun article fet per professores de geografia la UdG al llarg dels 80s i 90s sobre el riu güell  al pas per Girona perquè ens permet entendre millor la problemàtica i els riscos, mai descartables del tot, d’inundacions. Assenyalar una cosa tan simple com aquesta sembla que no va agradar al regidor Jordi Navarro.

Val a dir que tot i no compartir el diagnòstic, vam valorar que la part dispositiva  ens semblava raonable i per això la vam votar a favor.  Incloure el Güell al Pla especial, vam creure que era una bona idea, sempre es pot millorar i fer més sensibilització sobre el riu, especialment d’aquelles zones  més riques biològicament, d’una bellesa paisatgística destacada i que poden ser objecte de rutes d’educació ambiental i potser, d’una major protecció. Així mateix, compartim que  no és una bona solució soterrar el riu Güell com sembla que en l’estudi encarregat per l’Ajuntament apareix com una idea i que en la moció es demanava descartar definitivament. De fet, en aquest punt, que era el més polèmic, tots els grups estaven a favor. Personalment no m’agraden gaire les mocions que comencen amb “Descartar definitivament”, em semblen fins a cert punt afirmacions gratuïtes. Els gironins del futur decidiran democràticament el que creguin, per això es fan modificacions de Pla General i per això es vota cada quatre anys, però bé, entenc que és un recurs estilístic.

Finalment vaig fer algunes reflexions que crec que tocava fer sobre el projecte de Girona, quatre rius i una séquia, especialment en relació a la gestió del govern municipal, no de l’estudi que pensem que té elements molt positius de reflexió sobre el futur de la ciutat i els rius. Penso que el govern no ha estat prou diligent en la gestió de les expectatives de l’estudi i com es durà a terme o no, alguna de les propostes. Probablement hauria estat positiu implicar a la resta de grups municipals i els veïns en el projecte i encetar, just presentat l’estudi, el treball del Pla Director. Crec que és un treball amb actius realment destacats, de fet,  em sembla un bon projecte d’anàlisi i de reflexió, i amb algunes idees encertades i valentes. És un bon projecte, fet per joves arquitectes que coneixen bé la ciutat tal i com queda palès. Ara bé, és només un estudi, i algunes de les propostes  són difícilment viables. en algun cas per la inundabilitat de les zones on es proposen actuacions, o perquè implicarien un cost difícil de portar a terme per evitar riscos i aconseguir els permisos de l’ACA. Potser el més important  es que algunes actuacions no es portaran a terme pel fet que no són desitjables ni per la ciutadania, ni pel consistori actual.  Per mi el problema es la no-gestió, del dia després de presentar-se als mitjans de comunicació- i ja fa 8 mesos- com una gran notícia, que s’ha venut molt bé, amb moltes fotos i portades als diaris, però molt poc més un cop presentat. Aquesta manca de gestió posterior crec  que ha perjudicat les parts bones de l’estudi, que les té. Ha mancat capacitat d’explicar de manera realista què és vol fer i què no, per convocar als grups de l’oposició per calendaritzar el pla director, i molt especialment perquè ha generat en alguns veïns una certa angoixa quan es parla d’aquest soterrament.

Vaig acabar la meva intervenció demanant que es convoqui a tothom amb celeritat per treballar en aquest Pla director fluvial del que s’ha parlat alguna vegada i posem fil a l’agulla i ajudem a treure neguits innecessaris als veïns. Crec que va ser errònia la càrrega indiscriminada contra l’estudi que va fer la CUP i IC-EUiA, però entenc els dubtes i pors que s’han generat per part de veïns i associacions. Si la moció va permetre fer debat sobre el tema, benvinguda sigui.