Pàgines

26 de gener del 2014

10 llibres llegits al 2013


L'any passat vaig fer una llista dels llibres de ficció que més m'havien agradat durant l'any, torno a repetir en aquesta mena de balanç del 2013. He triat les deu novel·les que millors estones m'han fet passar ordenades de més a menys. 

1. Quemar los días. James Salter. Ediciones Salamandra (2010. Edició original 1997)
2. La marca de l'home. Philip Roth. La Magrana (2012. Edició original 2000)
3. Homicidio. David Simon. Principal de los libros (2010. Edició original 2006)
4. Zuckerman encadenado. Philip Roth. Seix Barral (2008. Edicions originals dels quatre llibres sobre Zuckerman que aquí es recopil·len:  1979. 1981. 1983. 1985)
5. Cosas que los nietos deberían saber. Mark Oliver Everett. Biblioteca Blackie books (2012. Edició original 2008)
6. Juego y distracción. James Salter. Ediciones Salamandra (2013. Edició original 1967)
7. Cançons d'amor i de pluja Sergi Pàmies. Quaderns crema (2013)
8. Informe del interior. Paul Auster. Anagrama (2013).
9. Climent. Josep M. Fonalleras. Amsterdam llibres (2013)
10. La subasta del lote 49. Tomas Pynchon. Tusquets editores (2008. Edició original 1965)

Entreteniment o mania obsessiva de fer llistes si preferiu. Tot i que no tots estan entre els deu elegits tinc tendència a la repetició si un autor m'agrada, i indefectiblement tard o d'hora hi tornaré. Aquesta és una limitació clara com a lector que ja accepto, no sóc excessivament innovador sincerament o potser amb el pas dels anys vas afinant la tria donat que el temps disponible es fa més escàs i limitat. En tot cas, d'un cop d'ull a la meva biblioteca pots trobar uns 25 llibres de Paul Auster, una vintena de Philip Roth o tots els publicats de Cormac McCarthy. Si un autor m'agrada poc a poc vaig completant tot el que hagi escrit...En tot cas, torno la llista dels llibres llegits al 2013 entre els quals em resulta molt difícil triar entre els cinc primers i que em semblen tots ells absolutament recomanables.


"La marca de l'home" completa una trilogia junt amb la "Pastoral Americana" i "Em vaig casar amb un comunista", que es troben entre el millor de l'escrit per Roth. "Zuckerman encadenado" també entre els cinc que més he destacat, són de fet 4 novel·les diferenciades, irregulars, però també amb moments còmics molt aconseguits, i especialment amb aprofundiments en les obsessions i temes recurrents de l'autor, i que et dóna la impressió de submergir-te encara més en una obra polièdrica però carregada de fils conductors i connexions entre el conjunt de llibres escrits, o si més no del que he llegit. "Homicidio, un año en las calles de la muerte" era una decisió lògica després del buit generat al finalitzar The Wire, orfe de capítols d'una de les millors sèries de televisió vaig estirar d'aquesta novel·la que va servir a l'autor com a base de la sèrie del mateix títol i la seva posterior obra mestra. Una òptica diferent de la sèrie de televisió, però sense cap dubte una bona manera de posar-te en la pell d'aquests policies i inspectors de Baltimore, en les seves frustracions, errors i encerts, problemes amb la burocràcia de les estadístiques i casos no resolts crítics amb les corresponents pressions polítiques o l'ampli espectre de sentiments que els provoca la cerca del culpable d'un cas que marca tot el llibre.  Per mi va ser una lectura d'estiu, doncs les 700 pàgines escrites per David Simon tiren enrere en d'altres moments de l'any on costa saber quan de temps tindràs en les properes setmanes per llegir. "Cosas que los nietos deberian saber" és la peculiar autobiografia del cantant dels Eels més focalitzada en els cops durs que ha hagut de patir que la música en si mateix, o la típica rock'n'roll way of life que un esperaria trobar en el llibre d'un músic. Cançons com a particular medicina de supervivència i redempció. Ara bé, si he de triar crec que em quedaria amb aquest "Quemar los días" de James Salter, unes particulars memòries que circulen entre EUA, París o Roma, entre el cinema i la realitat, però especialment sobre una vida intensa carregada de contradiccions, moments memorables i evidentment dies cremats, un rera l'altre. "Quemar los días", com l'any passat "La última noche", em van portar a "Juego y distracción", excel·lent novel·la curta, que reflecteix com poques erotisme i sensualitat. Auster és un dels meus novel·listes preferits, i em resulta difícil destriar l'interès que em genera qualsevol cosa nova que escriu amb la qualitat  real de la mateixa, fins i tot en aquesta tipologia de llibres que parlen sobre si mateix en la qual no arriba als nivell de "Viure al dia". Els contes d'en Sergi Pàmies absolutament rodons i que em provoquen una sensació agredolça com pocs autors més em fan sentir. El darrer llibre d'en Fono, "Climent" em sembla una de les millors lectures de l'any, i que et fa voltar a partir d'un plantejament ben original, amb una certa sensació de desassossec durant tot el llibre, de tristesa compartida en la fraternitat i en el meu cas a pensar en una certa futilitat de tots plegat, del que som, del que fem o del que deixem a la resta i dels sentiments per bé o per mal que acabem provocant. Si aconsegueixes abstreure't del localisme de lector gironí que busca referències reals (o imaginades) però properes en personatges i espais, és el Fonalleras més ambiciós i més universal. Del llibre de Pynchon ni m'atreveixo a fer una aproximació dels motius que la fan recomanable, més enllà de la potència de l'autor, reconeixent que ni molt menys és el seu llibre més aconseguit.

He exclòs llibres d'assaig, política o innovació, que per molt inspiradors que resultin, me'ls prenc sempre més amb un cert component d'obligació, i no simplement com un  plaer. Tot i que no em puc estar de recomanar "Porque fracasan los países. Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza" de Daron Acemoglu i James A. Robinson" que hauria de llegir qualsevol amb un mínim interès en el tipus de societat a la qual hauríem d'aspirar i molt especialment de les institucions que hauríem d'exigir. També "Start up nation", aquest darrer abans del viatge que vaig fer a Israel i que em va ajudar a entendre millor el sistema d'innovació que anava a visitar i el país amb les seves contradiccions. També "Ten types of innovation" de Larry Keeley ha estat una bona lectura per alimentar l'interès en aquest procés cabdal i múltiples aproximacions en qualsevol empresa com és el de la innovació. Com a autèntic entreteniment però també en format assaig els molts llibres de música que sempre m'agrada llegir, i es que pels que em coneixen bé, ja saben que la música rock és la meva gran passió (aquest any en destacaria el llibre sobre Bruce de Peter Ames Carlin, la biografia de Leonard Cohen de Sylvie Simmons i un parell de llibres de Greil Marcus, un sobre els Doors i especialment "Like a Rolling Stone" sobre Bob Dylan i la famosa cançó com a punt de partida de l'univers Dylan i d'un determinat temps i valors). En l'àmbit polític, les memòries de Raimon Obiols, "El mínim que es pot dir" també han estat una lectura especialment amena, i que m'ha fet reflexionar sobre els orígens del PSC i la seva evolució en aquests mesos on les contradiccions i les tensions internes han crescut tant. També recomanaria "Catalanisme i Socialisme. El debat de 1923" entre Antoni Fabra i Ribas i Rafael Campalans, llibre descobert de manera casual en els mercats de llibres de vell dels diumenges a Girona i que em va semblar d'una absoluta actualitat com ja havia comentat en aquest blog abans.