Article publicat al Diari de Girona el 15 de febrer de 2013.
Hi ha 7.565 aturats a Girona, 91.500 a les comarques gironines, 885.100 a Catalunya, gairebé 6 milions d'espanyols. Encapçalem tots els rànquings europeus. Patim en proximitat o primera persona. Ens inunda el desànim davant la fredor de les estadístiques i els governants que les enuncien amb rictus seriós i transcendent.
En aquest marc, hem pensat seriosament què implica que més d'un 50% dels joves catalans estiguin aturats? És sens dubte un problema estructural, i greu. Estudis recents alerten sobre el nombrós col·lectiu que marxa del nostre país: enginyers, científics, doctors..., talent format a les nostres universitats i amb idiomes que busquen oportunitats on n'hi ha, molts dels quals no tornaran. D'altres menys formats tindran poques opcions, i fins ara hem estat incapaços d'oferir-los una resposta col·lectiva com a societat. Imaginem el país de la propera dècada: amb un col·lectiu tan important de joves amb una experiència laboral minsa i precària, fortament empobrit per una dècada de crisi i poca feina, la competitivitat i la cohesió del país se'n ressentiran. Moltes de les claus per promoure un canvi de fons es troben en la legislació estatal i catalana, que malauradament no es centren prou en aquest tema, més enllà de parlar de l'emprenedoria com si fos la panacea universal. Però si baixem la mirada a Girona, què hi trobem? Polítiques d'ocupació municipals continuistes, provinents dels períodes de bonança que ara ni tan sols intensifiquem amb suficient èmfasi, ja no parlem d'innovar. Des del grup del PSC hem demanat reiteradament al govern que redactés i executés un Pla d'ocupació juvenil, i se'ns respon burocràticament llistant els ajuts que demanen al SOC. Aquesta no és la solució: cal un pla amb recursos tècnics i pressupostaris a l'alçada del repte actual, capaç de concertar accions amb els agents locals, convocant-los com a primer pas al Consell Econòmic i Social que fins ara només s'ha reunit dues vegades. En lloc d'això, malbaratem des de l'Ajuntament 300.000 € anuals en llums de Nadal o més de 250.000 € en estudis inútils. Comparem: Lleida va aprovar fa uns mesos un Pla local d'Ocupació per joves d'entre 16 i 34 anys amb 400.000 € de recursos propis addicionals que actuarà sobre 500 joves.
És el moment de fer propostes i actuar, i aquestes són algunes de les nostres idees: promoure un programa de segona oportunitat amb incentius que ajudi a joves que no estudien ni treballen a introduir-se de nou en el sistema educatiu com a garantia per augmentar la seva ocupabilitat futura; iniciar un programa municipal especialment dirigit a emprendre entre els joves de Formació Professional, un col·lectiu sovint oblidat; incorporar joves treballadors a l'Ajuntament i a empreses locals per fer pràctiques remunerades, per garantir-los una primera experiència laboral; incentivar treballs temporals de col·laboració social amb possibilitat d'inserció de treball, complementant si cal la prestació d'atur; i prioritzar accions en els barris de la nostra ciutat amb taxes d'atur juvenil més altes, com Santa Eugènia o Sant Narcís, entre d'altres. No fer front a aquest repte amb estratègia i voluntat, sumant tots els agents, emprant les eines i recursos necessaris, i només repetint allò que hem fet fins ara, ens portarà a seguir aprofundint en la fractura generacional i social.
