Pàgines

27 de juliol del 2012

Urgències financeres, dèficits productius i de paraules


Tot i que escrit l'1 de juny i publicat a Empresarial Girona aquest juliol, val a dir, que encara resta prou actual, tot i que les coses canvien a una velocitat imprevisible...


Urgències financeres, dèficits productius i de paraules
Article Empresarial Girona nº 22 Juliol-Setembre de 2012

Ara que Espanya ha afegit una nova “comunitat autònoma” al seu pressupost ja podem assumir que la factura com sempre la pagarem entre tots, només falta decidir si seran només els ciutadans d’aquí o de tota Europa, perquè els beneficis, també i com sempre, se’ls enduran uns pocs espavilats i un bon grapat d’especuladors. Dic comunitat autònoma perquè 20.000M€, la darrera valoració dels diners que calen per “rescatar” Bankia, és una xifra més gran que el pressupost de la mateixa Comunitat on resideix aquest forat que creix i creix cada setmana i que qui sap si aviat serà tan gran com el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Ja em perdonaran els lectors, si quan llegeixin això la xifra s’ha incrementat, no pateixin, cap expert s’atreveix a aventurar quants diners fan falta i com s’atura aquesta espiral que converteix beneficis d’un dia, en pèrdues, les pèrdues en un forat i aquest en un enorme pou sense fons. El país viu doncs, més pendent de les urgències financeres, de la darrera valoració que ens posa a Catalunya a un sol pas del bo escombraries i de l’entorn previ a una anunciada intervenció que genera pànic entre consumidors, inversors i potencials emprenedors.

Ara bé, el dèficit real i que hauria de preocupar a tothom, és el de l’economia productiva. El dèficit d’iniciatives empresarials i noves inversions en el territori, la frenada en R+D que farà fugir els millors talents i investigadors, el dèficit de suports a les pimes i als emprenedors en el marc de les retallades generalitzades, només l’espurna en la creixent internacionalització de les nostres empreses ens dóna esperances. El dèficit és també de lideratges polítics i de la societat civil que haurien de construir un horitzó de major confiança. Stefan Zweig en un entorn molt més greu, va dir “Deu meu, si pogués trobar una paraula que donés coratge. Només veig gent abatuda [...]”. Si vam saber trobar les paraules en altres moments històrics infinitament més durs, entre tots i amb urgència, segur que trobarem aquesta paraula que ens torni a donar impuls.