21 de maig de 2017

De què parlem quan parlem d’innovació?

Manllevem el títol del llibre de contes de Raymond Carver, substituïm amor per innovació i podrem reflexionar com feia l’autor sobre com molt sovint la manera d’entendre quelcom tan complex és diferent en cada persona. Carver ens detallava en disset contes magistrals diverses visions sobre l’amor, explicitant que no hi ha una sola forma correcta d’estimar, ni de comprendre una paraula amb un significat tan ampli com inabastable. Amb la innovació en menor mesura succeeix alguna cosa similar, cada organització o expert té una recepta substancialment diferent per innovar. Dues reflexions m’han fet pensar en alguns paral·lelismes amb els contes de Carver

Primer, un estudi de McKinsey en el qual el 84% dels directius manifesten que la innovació és crítica pel seu model de negoci, però que només un 6% estan contents amb els resultats. Què entén cadascun d’ells per innovar en el seu negoci? I què n’esperaven com a resultats? Com gestionen aquest procés per causar tanta insatisfacció? Probablement donem a la paraula innovació molta importància com a mantra de les organitzacions per sobreviure -com ho fem també amb l’amor les persones-però dediquem poc temps en enfocar bé els esforços i recursos, en definitiva, en la seva gestió. 

En segon lloc un article a Forbes sobre com crear una cultura innovadora més enllà dels post-its i les sales plenes de Canvas a les parets, i com aquests elements superficialsque en el millor dels casos són una eina, en el pitjor simple impostura, de vegades substitueixen les veritables palanques de l’organització innovadora: l’alineament estratègic, les inversions en nous i transformadors projectes i els incentius als treballadors pel seu rendiment relacionat amb innovarTot plegat, m’ha fet pensar que alguns viuen en el seu particular miratge del que consideren que és la innovació o l’amorsuperficial o profund, d’alt impacte o moda passatgera.


Article Revista Empresarial Girona nº41. Abril-Juny. 2017

9 de març de 2017

Diversitat i innovació

Tant acadèmics que estudien el fenomen de la innovació com influents responsables de companyies innovadores, com és el cas de Tom i David Kelley d’IDEO, han defensat la bondat de la diversitat en les companyies per promoure la creativitat. De fet, com molt bé expliquen, contractar el nou personal afavorint una certa diversitat (de cultures, de gènere, d’edats, de trajectòries professionals per esmentar les més evidents) és també una manera de canviar i adaptar la cultura empresarial. Sense cap dubte tots coneixem els exemples de composicions ben variades entre els participants en sessions de creativitat com una manera clàssica de fomentar diversos punts de vista sobre un mateix problema que enriquiran el resultat final.

Aquest foment de la diversitat a l’empresa em porta a pensar sobre com fomentem aquest important actiu en les nostres trajectòries educatives, especialment universitàries. Recordo que fa dos anys en un curs a l’Innovation Lab de Harvard ens explicaven els equips que es configuraven per fer una activitat transversal entre facultats, fomentant equips d’economistes, enginyers o metges treballant junts en un projecte d’emprenedoria durant uns mesos. Seria possible fomentar assignatures molt transversals, que traspassessin facultats en les nostres universitats?


Existeixen competències que són desitjables en tot tipus de professionals del futur, com és el cas de les tecnològiques, o assignatures com l’emprenedoria que haurien de ser presents en tot tipus d’estudis. De la mateixa manera, perquè no fomentar que els nostres alumnes de carreres tècniques o d’empresa disposin d’una mínima formació humanística, artística i ètica a càrrec dels nostres millors professors de lletres, o jurídica i política a càrrec de la Facultat de Dret?  Una universitat petita com la de Girona, però també molt diversa en facultats, permetria innovacions organitzatives, en plans d’estudi i en equips d’alt impacte entre facultats, que cerquin aquesta diversitat i que de ben segur ens portarien a alumnes més ben formats i preparats per a un futur professional complex i incert. I potser el més important, ajudaria a formar els ciutadans d’una manera més oberta, holística i multidisciplinar.



Article Revista Empresarial Girona nº40. Gener-Març. 2017

1 de gener de 2017

10 lectures del 2016

1. Pureza. Jonathan Franzen. Ediciones Salamandra (2015)
2. Moby Dick. Herman Melville. Ediciones Valdemar (2011, edició original 1851)
3. Limónov. Emmanuel Carrère. Editorial Anagrama (2015, edició original 2011)
4. Alguien voló sobre el nido del cuco. Ken Kesey. Editorial Anagrama (1987, edició original 1962)
5. El cronista d’esports. Richard Ford. Editorial Columna (2015, edició original 1987)
6. Mi vida como hombre. Philip Roth. Editorial De bolsillo (2012, edició original 1974)
7. Morir a la primavera. Ralf Rothmann. L’altra editorial (2016, edició original 2015)
8. Ponche de ácido lisérgico. Tom Wolfe. Anagrama (1997, edició original 1968)
9. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. L’altra editorial (2016, edicions originals 1977-1999)
10. Autobiografia. Bertrand Russell. Editorial Edhasa (1990, edició original 1967)

10 de novembre de 2016

El fracàs de la Innovació

Són molts els exemples de nous productes que no tenen l’acceptació prevista, alguns es tradueixen en greus pèrdues de diners, reputació i clients a les seves empreses. Recentment un estudi recopilava els casos més espectaculars d’innovacions fallides, tant per les forassenyades expectatives inicials com per l’impacte generat.

Potser un dels més coneguts sigui el de New Coke de l’any 1985,  una reformulació amb un gust més dolç per assemblar-se a la beguda de Pepsi que els hi guanyava terreny. Les nombroses queixes de clients que exigien un retorn a la Coca Cola clàssica i la caiguda de vendes va portar a una rectificació de la companyia. Moltes empreses guanyadores han patit fracassos, des del reproductor de Mp3 de Microsoft del 2006 que havia de ser l’alternativa de l’iPod, al telèfon de Facebook del 2013 o el d’Amazon del 2014. En d’altres casos els resultats no acompanyen previsions exagerades, com les ulleres de Google del 2014 o diversos models de vehicle elèctric que els darrers anys es presenten com l’enèsima consolidació d’un canvi rupturista en l’automoció, i que amb l’excepció de Tesla, no aconsegueixen ser una alternativa al vehicle de combustió.
Ara bé, no descartéssim que un fracàs d’avui pugui ser la plataforma per a una futura innovació exitosa amb models millorats i major acceptació social gràcies a tot allò après del que no ha funcionat. Millor fracassar innovant que simplement deixar que un negoci s’esllangueixi  per la falta d’idees, o com deia David Kelley, un dels més reconeguts innovadors: fracassa ràpidament per arribar abans a l’èxit.
Article Revista Empresarial Girona nº39. Octubre-Desembre 2016

13 de juliol de 2016

Seül, la ciutat on la innovació no dorm

Article Empresarial Girona. Número 38. Juliol-Setembre 2016



En plena crisi del sistema polític espanyol –amb repetició d’eleccions incloses- he tingut l’oportunitat de visitar Corea del Sud. La impressió ha estat dual. Per una banda admiració per un país que ha aconseguit en una sola generació passar de la pobresa i una economia basada en l’agricultura a convertir-se en un dels països més rics. Bloomberg en un article recent la considerava l’economia més innovadora del món per sobre d’Alemanya o Japó. El paper dels “chaebols”, les grans corporacions multinacionals, que configuren un autèntic pilar de l’economia amb Samsung , Hyunday i LG entre d’altres, expliquen aquest canvi a passos accelerats junt amb la decidida inversió des de les polítiques públiques en R+D.


Ara bé aquests mateixos grans conglomerats empresarials generen un cert dubte sobre la pressió que poden exercir en la resta del sistema, molt especialment les pimes i els emprenedors. Com a reacció, en els darrers anys s’han intensificat notablement els programes públics de suport a clústers, a les petites empreses i també accions més tímides per afavorir als emprenedors en un entorn on el talent, els diners i les oportunitats semblen molt més fàcils de localitzar-se en els “chaebols”.


A Corea es percep un dinamisme, una voluntat de tenir una presència global, i una aposta del govern per a la innovació que genera una preocupació sobre el camí que segueix la UE. Quin és el futur que espera a una política europea endormiscada i burocratitzada, a uns pressupostos migrats en l’impuls de la competitivitat arrel de la crisi dels darrers anys, i especialment a una manca de voluntat política col·lectiva per posar la indústria, l’economia productiva i la innovació com a prioritat pel desenvolupament?

27 d’abril de 2016

Empreses emergents, sectors en caiguda


Article Empresarial Girona. Número 37. Abril-Juny 2016

IKEA va canviar els paradigmes del sector del moble, Ryanair el transport aeri, Amazon la distribució i el comerç, Nespresso el consum del cafè, i podríem seguir amb més exemples en un llarg etcètera. Són els casos que ja fa uns quants anys van representar l’emergència de nous líders, avui models de negoci consolidats i que han modificat per sempre determinats sectors i les bases de la seva competitivitat. Èxits empresarials que van portar moltes altres empreses acomodades en un conjunt de regles que es donaven per sobreenteses a la seva caiguda. En els darrers anys nous actors -en una dinàmica que no té aturador- estan canviant altres sectors madurs, que es consideraven immunes a la innovació, protegits gràcies a determinades barreres d’entrada a priori inalterables, a regulacions favorables o a una posició dominant deguda a avantatges competitius consolidats.

Algú té algun dubte que el sector de l’automoció tindrà nous protagonistes si emergeixen els cotxes sense conductor? Què succeirà amb les empreses elèctriques si Tesla ens allibera de la factura de la llum amb la seva nova bateria domèstica amb energies renovables? Realment trobarem a faltar les oficines dels bancs si empreses com Google aprofiten tot el potencial del big data i la gestió de la informació dels internautes per oferir serveis bancaris personalitzats a les nostres necessitats? Estem segurs que les barreres legislatives espanyoles podran aturar a mig termini fenòmens com Uber que està revolucionant el sector del taxi a tot el món? Apareixen models de negoci innovadors que estan transformant a passos accelerats tots els sectors. Només cal pensar en quins encara no han canviat prou en els darrers deu anys per identificar les properes víctimes de la dinàmica innovadora en la que vivim immersos. 

22 d’abril de 2016

10 lectures dels darrers 10 anys...

Aprofitant l’arribada de Sant Jordi he volgut fer la llista dels 10 llibres que més m’han agradat dels que he llegit en els darrers 10 anys. Així dit podria semblar complicat: realment te’n recordes de quan has llegit cada llibre? Tinc el costum en els darrers temps de posar el mes i l’any que he llegit el llibre i de vegades el lloc si és singular o especial, també qui me l’ha regalat si és el cas. A més de fa pocs anys tinc un ex Libris sensacional...de manera que és fàcil identificar els meus llibres. Establir un ordre no és tan complicat com semblaria perquè he anat fent una llista de 10 lectures cada any entre aquells que m’han agradat especialment, de manera que gran part de la feina ja està feta! Si teniu curiositat o esteu pensant en quin llibre llegir podeu trobar aquí els 10 dels darrers anys: 2015, 2014, 2013, 2012, 2011, 2010, 2009, 2008, 2007 i 2006. Probablement és un exercici repetitiu, però també et permet veure a quins autors i estils has invertit el teu temps, o si més no, amb els que has gaudit més. Ara bé, una llista no és més que un ordre en un moment concret. O es que realment estem segurs que si féssim la mateixa llista d’aquí un temps no canviaria la perspectiva de les nostres preferències? Qui sap,... en tot cas aquí va:
  1. La carretera. Cormac McCarthy. Mondadori (2009. Edició original 2006)
  2. Pastoral Americana. Philip Roth. La Magrana (2010, edició original 1997)
  3. Llibertat. Jonathan Franzen.  (2011). Columna edicions.
  4. El desierto de los Tártaros. Dino Buzzati. Gadir (2005. Edició original 1940)
  5. Patrimonio. Una historia verdadera. Philip Roth. Seix Barral (2008. Edició original 1991).
  6. Vida y Destino. Vasili Grossman. Galaxia Gutenberg (2007. Edició original 1959)
  7. Leviatan. Paul Auster. El balancí (2000. Edició original 1992)
  8. Momentos estelares de la humanidad. Stefan Zweig. El acantilado (2002. Edició original 1927)
  9. Todo lo que hay. James Salter. Ediciones Salamandra (2014. Edició original 2013)
  10. Vicio Propio. Thomas Pynchon. Tusquets Editores (2011, edició original 2009)

16 d’abril de 2016

Eines per a la innovació radical i disruptiva

El passat 5 d’abril el Fòrum Carlemany em va convidar a fer una breu conferència sobre “Eines per a la innovació radical i disruptiva” i generar un posterior debat entre responsables d’innovació i de departaments tècnics d’algunes de les empreses de les comarques gironines més actives. Vaig voler començar per definir l’abast d’allò que habitualment entenem per innovació en l’empresa i la seva gestió, els conceptes i pràctiques que des de finals dels 90s fins els anys 2010 han estat la base del discurs i la pràctica de la sistematització de la innovació i que sovint no és suficient per impulsar una innovació més trencadora o disruptiva (i que en molts casos tampoc no està tan ben gestionat com voldríem). Ara bé, de vegades la recerca de l’excel·lència operacional en la gestió de la innovació, i la focalització en la innovació  incremental pot eliminar possibilitats de  crear innovacions radicals o disruptives…i això és tan cert com que  has de saber mantenir una innovació radical o disruptiva amb posteriors innovacions incrementals.

Sense entrar en aspectes conceptuals, recomano especialment aquest article de la Harvard Business Review sobre la innovaciódisruptiva i que crec que ajuda a aclarir confusions entre innovació radical, incremental, sostinguda i disruptiva i que em va permetre introduir 8 eines que poden ajudar en aquest procés de cerca de canvis més profunds en la pràctica innovadora, i que no exclouen la seva utilitat en el procés més convencional de la innovació:

     1) Ampliar el focus més enllà del producte, el procés i la tecnologia. Les aportacions en els darrers anys de Larry Keeley de Doblin sobre les Ten types of innovation on mostren com les innovacions de més èxit i radicals combinen innovacions en diverses dimensions. Reflexions complementàries poden ser els estudis com el publicat per PwC “Rethinking innovation in manufacturing industry”  on pot comprovar-se com cada vegada les empreses prioritzen altres àmbits per innovar, destacant el pes que tenen entre les innovacions més radicals el focus en l’experiència del client. 



     2) La primera reflexió condueix a una altra de relacionada com el pes creixent de la innovació estratègica i en el model de negoci. En aquest punt vam cercar exemples d’empreses que han sabut crear noves línies de negoci a partir de capacitats o tecnologies diferencials, un exemple que serveix per a multinacionals com Fuji en una estratègia de diversificació que li va permetre créixer en el període de major crisis del seu principal competidor Kodak, o com companyies catalanes com Vilardell Purtí han creat noves línies de negoci com Avinent.

3) Una altra tendència creixent és observar com en alguns dels països més avançats la seva indústria prioritza la innovació en serveis i la combinació de la innovació en producte i servei. Casos d’èxit com el Totalcare® de Rolls Royce que van substituir parcialment la venda de motors d'avió pel pagament per hores de vol, o aportacions conceptuals com els darrers llibres de Henry Chesbrough (2011) que recomanen a les companyies industrials prendre un enfocament de serveis per gestionar la seva innovació, entre altres factors per treure més rendiment d'algunes característiques com la co-creació, més usuals en els serveis que en els productes.

 4) La innovació oberta i la potenciació de la capacitat absortiva de l’empresa per ampliar les potencialitats per innovar. El cas de P&G és un bon exemple per assenyalar que si una de les empreses amb més inversió i personal dedicat a R+D ha fet una aposta tan important per reconvertir la cultura dels seus departaments d’R+D interns per posar el focus en totes les xarxes obertes i exclusives a la seva disposició per innovar essent conscient que hi ha molt més coneixement fora que dins de l'empresa, com no ho hauria de fer una pime? Ara bé, abans cal potenciar prèviament una mínima capacitat d’absorció, impuls de rutines organitzatives i processos per adquirir, assimilar, transformar i explotar aquestes oportunitats externes. Cal no confondre l'obertura del procés d'innovació amb l'externalització.

5) L’ús d’eines del disseny per innovar com el Design Thinking.  Com molt bé diu David Kelley fundador de IDEO i de la Design School Stanford “We believe the next generation innovators and leaders need to be great Design Thinkers.” Empatitzar amb el client és el veritable dinamitzador de la innovació, com han reflexionat altres autors com Gary Hamel. Aquesta és una de les eines que han pres més rellevància en els darrers anys. Aquest exemple que el professor Dr. Srikant Datar va explicar-nos en una classe al Innovation Lab de la Harvard Business School l’any 2014 parlant sobre Design Thinking em sembla excel·lent per introduir-se a com empatitzar amb un problema greu (la mortalitat infantil en nens prematurs als països en desenvolupament) i en pensar una solució innovadora adaptada a la realitat del seu entorn: http://embraceglobal.org/embrace-warmer

6) Noves estructures organitzatives en l'empresa que poden conviure amb les unitats de gestió de la innovació més convencionals. Laboratoris fora del dia a dia per a innovar de manera més trencadora...hi ha múltiples exemples, des del Levi’s Eureka Innovation Lab, el Concept Lab de Lego, el Innovation lab de Roca o la mateixa creació de NCS fora de Nestlé per impulsar Nespresso.

7) Corporate entrepreneurship i acceleradores d’empreses, o com treure retorn a l’empresa en forma d’idees de negoci i l’explotació de nous models de negoci i tecnologies a partir de start ups i emprenedors. A casa nostra, l’exemple de Fluidra Accelera marca el rumb d’una nova manera d’entendre la relació entre indústria i emprenedoria.

 8) Noves fonts d’idees per a innovar...tan simple i tan complex, cercar noves idees més enllà dels clients de sempre, proveïdors i universitats habituals, preguntar a la xarxa, als consumidors d’una manera proactiva...M’encanta xafardejar entre les propostes que generen els fans de LEGO, i que es pot veure en aquest video de LEGO sobre com la companyia en treu rendiment de les potencialitats de tots els creatius jugadors d’arreu del món, petits i grans. Crear una comunitat per a innovar amb gent interna i externa pot esdevenir una autèntica revolució en el procés de generació d'idees d'una empresa.

Totes vuit són eines conegudes, el problema com sempre rau en la seva implementació pràctica en el dia a dia no només de la companyia, també en la sistematitzada gestió de la innovació, en el rutinari stage-gate de desenvolupament de producte, en els indicadors de productivitat i eficiència del nostres sistema de gestió de la innovació. Innovar en la manera d’innovar  és una obligació constant per molts dels nostres responsables d’R+D, d'innovació i gerents de l’empresa, i com sempre, la gestió del canvi és un llarg, complex i incert camí.



2 de febrer de 2016

INNOGANDA. Article Empresarial Girona.

Article Empresarial Girona. Número 36. Gener-Març 2016

En un article recent a la HBR el professor Anthony Scott parla d’una tendència creixent en moltes empreses en el seu enfocament d’innovació que ell anomena “innoganda”, és a dir, la combinació de la paraula innovació i propaganda; o dit d’una altra manera, com moltes empreses fan publicitat d’una suposada capacitat innovadora d’una manera poc realista. Aquesta tendència té una variant en la qual gran part de la innovació de la companyia gira al voltant d’una suposada aproximació als emprenedors, start ups o agents que identifiquem per se com a innovadors, com una via de tapar les vergonyes de determinats directius.


Des fa molts anys, m’agrada començar les classes sobre innovació preguntant si a les empreses on treballen la innovació apareix a les seves webs, a la missió, als anuncis, als discursos dels seus caps o a les memòries anuals de les companyies. La resposta és pràcticament unànime. Tothom en parla. Tothom diu que és innovador. En molts casos la resposta afirmativa a la pregunta va acompanyada d’un escepticisme accentuat. Malauradament el problema comença quan a continuació et preguntes quants recursos o quina part del pressupost has dedicat aquest any a innovar. Quantes hores dels teus millors directius han estat invertides a desenvolupar nous negocis, productes o serveis. Qui participa realment aportant noves idees en la companyia, quins departaments o quants treballadors. Quantes idees tenim esperant una oportunitat que no arriba. En quines innovacions disruptives estàs ara mateix esmerçant esforços. Quants projectes realment transformadors has aconseguit tirar endavant. Quin retorn econòmic t’ha donat la innovació o quants nous clients t’ha permès aconseguir. O simplement pots preguntar-te quant de temps has dedicat aquesta setmana a fer alguna cosa nova. La “innoganda” pot ajudar a aconseguir nous clients o convèncer als accionistes, però sobretot no la utilitzis internament de manera frívola. El desencís que genera en l’equip serà la primera barrera que hauràs de superar quan vulguis passar de la propaganda a la innovació real.

17 de gener de 2016

10 lectures del 2015


Com altres anys faig la llista dels 10 llibres que més m’han agradat dels que he llegit al 2015, de més a menys:


1.    Patrimonio. Una historia verdadera. Philip Roth. Seix Barral (2008. Edició original 1991).

2.    El tiempo es un canalla. Jennifer Egan. Minúscula (2011)

3.    El teatre d’en Sabbath. Philip Roth. RBA (2014. Edició original 1995)

4.    Crónicas. Bob Dylan. Global Rhytm (2005. Edició original 2004)

5.    La contravida. Philip Roth. Debolsillo (2012. Edició original 1986)

6.    Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer. David Foster Wallace. Debolsillo (2003. Edició original 1997)

7.    Les correccions. Jonathan Franzen. Columna (2002. Edició original 2001)

8.    Incerta glòria. Joan Sales. Club Editor (2015. Edició original complerta 1971)

9.    El impostor. Javier Cercas. Random House (2014)

10. Los hechos. Philip Roth. Debolsillo (2008. Edició original 1998)